Potser us podeu agafar a l’excusa que en els temps que corren caldria revisar de prop allò que anomenem democràcia, tanmateix després de la tempesta d’aquest 2020 resulta un moment adequat per fugir cap a l’extrem més càlid del Mediterrani i trobar les illes més buides que mai, sempre serà l’ocasió ideal agafar les maletes i sortir de viatge, fer una escapada i sentir-te com un déu. Grècia ha estat, és i serà un destí en majúscules. 

Grècia és terra de déus des de temps immemorials i un destí de deu pels turistes des de fa segles. Terra banyada pel sol, alberga les millors aigües cristal·lines del mediterrani, les incomptables illes gregues es barallen a l’olimp de les millors platges del món. I és que més enllà de les famoses Mykonos i Santorini, no només trobem l’arxipèlag de les Cíclades amb les altres precioses Milos, Paros, Naxos o  la sagrada Delos… sinó que al mateix Egeu també trobem l’arxipèlag del Dodecanès amb “només” cent seixanta tres illes, de les quals vint i sis estan ocupades, i d’entre les més conegudes trobem la capital Rodes, Karpathos o Kos; però a més a més a l’Egeu septentrional de camí a l’estret dels Dardanels hi trobem Lesbos o Mitilene, sense oblidar que a l’altre costat de la península del Peloponès hi trobem les mítiques illes Jòniques on situem: Corfú, Cefalonia, Citera o Ítaca… és màgic poder-nos moure amb els ferries nacionals entre elles, o fer-ho més de pel·lícula amb algun dels molts petits creuers de luxe o velers que naveguen entre l’Adriàtic i l’Egeu. I per acabar a baix de tot la cinquena illa més gran del Mare Nostrum, Creta. Bressol de la cultura minoica, on es comença a forjar la cultura hel·lenística però que els mecanoscrits i les pintures resulten tan antics que no sabem si parlem d’història, de novel·la o de mitologia, és la casa del minotaure i on potser s’acabà l’Atlantida. D’aquesta etapa més fosca protagonitzada pel herois i d’on neix tota la tradició d’una cultura es passa a Micenes fins a la consolidació de la moderna Atenes: alfabeta, política, filosòfica, elegant, arquitectònica, escultòrica, poeta i dramaturga, comerciant i molt més avançada a la resta dels seus veïns, la capital de l’Antiga Grècia de Pericles però va quedar primer trontollada pels espartans i més endavant sobrepassada pels veïns macedonis i sobretot la figura ambiciosa d’Alexandre Magne que catapultà tot l’imperi més enllà del Pròxim Orient, fent-lo arribar d’Egipte fins al Ganges. Abans de morir a Babilònia, on s’hi trobaven les meravelles dels jardins i la famosa torre ja havia fundat la cosmopolita Alexandria aproximant-se a Cleòpatre i a la vegada acostà els dos grans imperis del món antic que donarien pas a l’arribada de Roma.  

Tot aquesta introducció gairebé acadèmica sembla mentida que gairebé tres mil anys després encara avui es palpi al trepitjar tots els racons d’aquest fantàstic país. Però hom no pot defugir d’unes arrels que si a dia d’avui pensem en una comunitat europea ha de reconèixer el llegat grec miri per on es miri. És cert que podem suposar que el país no viu la seva plenitud, fa anys que altres civilitzacions l’han eclipsat i a la darrera crisis econòmica el poble grec n’ha sortit escaldat, particularment. Malgrat a Atenes podem veure aquest contrast entre el barri portuari de la Plaka o la majestuositat que encara conserva el Partenó amb els carrers que envolten la moderna plaça Sintagma… també l’illa de Lesbos ha esdevingut porta d’arribada dels migrants sirians i iraquians a Europa… i al costat de les fantàstiques platges de Mykonos, les portes blaves i les cases blanques de Santorini semblen la nit i el dia. Però tot i els contrasts i el pas i pes dels anys Grècia continua desprenent una decadència solemne, sota una llum dels déus que la fa única gairebé totes les estacions de l’any. Un clima benèvol que et fa sentir com a casa, amb una rica cuina familiar, variada, amb una sonoritat mediterrania, unes músiques tradicionals que també ens transporten al millor cinema clàssic europeu, uns paisatges envejables, centenars de petites esglésies ortodoxes que esquitxen tota la geografia, així com els pintorescs monestirs de Meteora… i és que no podem oblidar la part continental del país, un autèntic desconegut per molts de nosaltres. Més enllà de Delfos i Olimpia i trobem hectàrees d’història, oliveres, vinyes, terra i tradició de pobles que ens acosten a aires balcànics fins a l’antic imperi otomà. Tot plegat una idea de com la terra grega es respira molta fe, un aire mitològic o potser és la potent passió mediterrània del sud d’Europa amb molts aspectes de la vida… només cal veure un partit de bàsquet o futbol a qualsevol ciutat grega. Però això ja és un altre joc.