Hi ha poques paraules que es puguin associar tant fàcilment a vacances com el mot Carib. Tot i així per alguns la fama ha esdevingut justament un punt d’inflexió. Però les generalitzacions no són bones. Existeix un altre Carib? Què podem trobar més enllà de la República Dominicana i la superfamosa Riviera Maya? Les aigües del Mar de Carib amaguen moltes altres illes i platges, amb bons resorts, hotels més petits, allotjaments boutique i destins per a nosaltres més exòtics i poc concorreguts pel públic d’aquí.
Com en molts altres camps els reis del Carib han acabat sent durant molts anys els americans, l’economia yankie ha estès els seus tentacles creant les millors connexions des dels seus ports i aeroports, ja sigui amb les potències veïnes, les illes verges, colònies i terres d’ultramar, o repúbliques bananeres… totes, a excepció del bloqueig de l’illa de Cuba degut al règim castrista, durant dècades han sortit de la seva feliç i precària vida de costa per abraçar el món del turisme.
Puerto Rico seria la gran còmplice de la migració i focus d’aquests primers anys de boom americà, amb l’estroncament del pont Miami – Habana fou la colonial San Juan qui va agafar el relleu d’aquesta capitalitat. Tot i la bellesa de l’antiga capital i la bona hoteleria, molts turistes troben a faltar la imatge d’aquells grans cayos i platges… a Jamaica a part de l’esclat del Reggae i el seu gran ambaixador Bob Marley, Kingston i la seva illa acullen bon clima, una cultura peculiar, bons hotels i bones platges… al sud queden les Illes Cayman, tot i ser un paradís fiscal i unes illes que gaudeixen d’alguns dels ressorts més exclusius del Carib… pels anglosaxons posats a escollir una terra familiar en quan a idioma i concepte de vacances es decanten per les Bahames. Molt més gran, composat per set-centes illes… de les quals només vint-i-quatre estan habitades. Allotgen tots els serveis com qualsevol altre estat americà, tot i que de fet és un país més de la Commonwealth, fidel a la Reina Isabel. Camps de golf, clima tropical, platges de somni i un paradís a poques hores de Florida o qualsevol ciutat de la costa est d’Estats Units. És per això que ja són gairebé quatre-centes mil persones vivint en aquestes platges… ara bé, pels paladars més selectes els americans amb poder adquisitiu es decanten per Turks and Caicos, una petit territori d’ultramar del regne Unit, actualment la seva sortida ha estat enfocar el negoci i l’economia del país cap a allotjaments de cinc estrelles i exclusius que gaudeixen d’un dels climes més benèvols del món.
Cap al sud del Mar del Carib. Antigua, Barbados o les famoses Bermudes -que han donat nom als pantalons curts que hom vesteix a l’illa i arreu del món- realment els paradisos semblen infinits… és per això que si després d’un viatge cap al continent americà: Des de els Estats Units: Nova York, Chicago, Orlando o Miami, així com un circuit per Mèxic, Guatemala, Costa Rica, Panamà, rutes cada vegada més utilitzades per molts nuvis… poden acabar en una estada a qualsevol d’aquestes illes, si no també poden fer un creuer per mirar d’aprofitar el viatge i trepitjar-ne més d’una en un sol viatge. A part de visualitzar les aigües cristal·lines i la màgia d’aquest racó de món des de l’essència, el mar. El mateix mar que va enamorar Cristòfol Colom quan hi va arribar fa cinc-cents anys. La mare dels ports comercials és Miami, des d’aquí centenars de creuers surten cada mes, una enorme diversitat de companyies diferents que amb majors o menors prestacions recorren aquestes increïbles aigües. Parades obligatòries serien les illes verges de Sant Maarten i Sant Thomas on diuen que s’hi troba la millor sorra blanca i aigua turquesa del Carib. Segons els dies els combinats entre països, illes, i rutes poden ser molt diversos. La qüestió és que ja sigui per sobre el mar o per sota – el submarinisme- i el fons marí és un dels altres grans atractius de la zona, és poder recórrer aquest paradís terrenal. Quan torneu ens expliqueu si realment el Carib es mereix la fama que té o no… però de ben segur que si hi podeu marxar aquest any, després de tots aquests mesos horribles ens fareu una enveja ben gran. Mèxic, República Dominicana han estat dels primers països que han obert de nou les seves fronteres amb unes mesures força laxes per a tots els turistes occidentals.