Treure la pols a les sabates, agafar la maleta vella, quatre peces de roba, un barret pel sol, un llibre per aquells moments, potser un bloc per prendre notes, una càmera de fotos, sense deixar-nos el passaport. No necessitem massa més per creure’ns un superheroi mig retirat que cridat per una última missió ens ressorgeix del moll de l’os les ganes boges d’explorar, saltar, respirar la sensació i el plaer del viatge, com els vells temps. Això mai es perd… Per retornar als aeroports ens endinsem al mil·lenari Egipte, possiblement el punt de partida de tots els viatges, on començà tot plegat. 

No triem aquest destí perquè si, deixant de banda que a més a més coincideix que ha estat dels primers països reoberts de fa setmanes, segurament gràcies a aquest càlid clima que ha espantat grans mals al llarg dels segles i ha conservat allò més preuat fins als nostres dies. Si des de Valles Tour escollim Egipte és perquè ens rendim davant d’un viatge 10, enamorats de tot el que suposa i perquè cal reconèixer que fa lustres que som deutors del seu llegat, començant per ser el testimoni més veterà que disposem de l’Edat Antiga i també perquè fou el primer destí en majúscules quan els europeus s’inventaren el que podria assimilar-se al turisme que entenem a dia d’avui. 

Segurament Marc Antoni ja va sentir aquesta atracció cap a la terra dels faraons, sens dubte Napoleó va quedar embruixat per l’esplendor del primer gran imperi i darrera seu els exploradors vinguts d’Europa s’anaven multiplicant tot desenterrant sorra a la cerca dels tresors perduts. Els misteris encriptats amb jeroglífics impossibles i enigmàtics atrapaven a tot un nou sentiment d’admiració vers civilitzacions poderoses i llunyanes. Historiadors, arqueòlegs, pintors, escriptors i mecenes mentre miraven tot allò passat per primer cop amb respecte construïen al seu pas els pilars dels viatges com a tal. 

Només ens faltava que la maquinària del màrqueting més primitiu de primers del segle XX hi posés la cirereta final, des del descobriment de l’última tomba intacta plena de tresors lluents, el famós cas de Tutankamón per Carter a 1920, envoltada d’anys de recerca, malediccions, momies, morts sobtades i tota mena de literatura que va instigar a la mateixa Agatha Christie per escriure la fantàstica “Mort al Nil”, seguit de les adaptacions al cinema d’aquesta i centenars d’altres llibres i pel·lícules, fins els “Cigars del Faraó” de Tintin o el mateix Indiana Jones, tots ells han anat augmentant el mite immortal del gran Egipte. 

I és que trepitjar l’antiga Tebas i tota la ribera del Nil sembla quelcom més propi d’un món fictici que no pas real. Però és gràcies a les característiques d’aquest clima sec que cinc mil anys després encara podem veure amb els nostres ulls mostres impressionants del que va ser aquell imperi, segles de domini, anys de coneixement i avenços que van marcar el centre del món antic durant dinasties… l’alt i el baix Egipte, dels nubis fins a l’època hel·lènica i la decadència romana…  amb el pas dels anys s’ha comprovat que els cicles de domini mundial es van reduint de manera exponencial, en el cas de l’antic Egipte parlem de segles d’una influència absoluta durant un enorme període de temps que ha permès conservar una col·lecció de tresors incomparables, a l’espera de desenterrar-ne encara més, estigueu-ne segurs. L’impagable pes d’aquest passat ha bocabadat i enamorat a qualsevol incrèdul, ara bé no ens podem imaginar el preu de les vides que es van necessitar per aixecar Keops, Kefren i Micerinos… per sort això també ha canviat. 

Ens agradaria pensar que en ple segle XXI, malgrat pandèmies i entrebancs tothom pugui acabar veient amb els seus ulls aquest viatge en el temps, i és que tenim molt a prop un viatge rodó amb preus molt raonables per l’enorme retorn que suposa, començant per El Caire capital, amb la zona de piràmides i l’Esfinx, a més del fantàstic basar de Khan el Khalili, la mesquita i l’antic museu egipci -a l’espera del nou- les afores amb l’antiga piràmide escalonada de Sakkara… i sobretot els dies de cine recorrent pel Nil, amb el vaixell que sigui, les meravelles dels temples de Karnak, Luxor, Edfú, Kom-Ombo, Philae, la Vall de les Reines i els Reis… fins Aswan. I més enllà de la presa que va permetre Nasser regular les crescudes del portentós eix vital del Nil, amb la salvació faraònica de numerosos temples que quedaven negats pel propi llac, amb el majestuós Abu Simbel al capdavant. Si es disposa de més temps podriem acabar complementant amb més dies de navegació pel propi llac Nasser amb altres temples llunyans, desèrtics i menors, o anant a la zona del Mar Roig famosa pel fons marí o inclús arribant a la mítica Alexandria, la porta al Mediterrani i la llar de la literatura antiga i moderna. Sens dubte una assignatura que no us pot quedar pendent, i que tampoc us importi repetir; el primer gran viatge, el destí perfecte pels amants de la història i la millor manera per encendre de nou la flama dels viatges després d’un any gairebé tancats als sarcòfag.