Bali, Costa Rica, Fidji, Illes Cayman, Barbados, Bahamas, Na Trang, Reunión, Cabo Verde o Sri Lanka… clar que llocs exòtics n’hi ha un fotimer, però potser encara que un bon bany sempre és benvingut durant els mesos de calor… no pas totes les platges són tant paradisíaques com hom pot arribar a imaginar. Perquè a vegades cal veure món per valorar el que tenim a casa. És per això que recomanem fer un cop d’ull a les millors platges que tenim a casa de la millor manera possible: El Camí de Ronda.
Quan centrem la mirada a les costes de Catalunya el debat al segle XXI sempre l’acaba guanyant la Costa Brava, potser temps enrere fou diferent, però si encara queden racons verges, platges de somni i colors de mar que et deixen sense respiració, sens dubte en trobem molts més de Blanes en amunt… és just en aquesta població de la Selva on podem trobar ja ben definit el que se li ha anomenat Camí de Ronda, un llarg camí, actualment GR, que recorre la Costa de Girona de Blanes fins a Portbou. Camins que antigament servien per comunicar les poblacions costeres, corriols que els pescadors tenien per si les embarcacions es quedaven contra la roques i havien de tornar a peu a casa, i sobretot anys després començà a ser la ruta establerta pel cos de Carrabiners i posteriorment la Guàrdia Civil per controlar tot l’estraperlo arribat per mar. Així doncs, d’anar a fer la ronda per vigilar el mercat negre durant el segle XIX i principis del XX n’ha quedat actualment aquest camí. Ja fa anys que moltes poblacions han invertit més esforços en restaurar l’antic camí és per això que a dia d’avui és un autèntic regal disposar d’uns dies per realitzar diverses etapes per descobrir alguns dels secrets que de ben segur encara us amaga la Costa Brava.
L’avantatge del Camí de Ronda és que permet diverses versions perquè cadascú se l’adapti al seu gust, estat de forma, dies de vacances, punts de sortida i necessitats. No és imprescindible fer ho tot de dalt a baix o de baix a dalt, es pot fer el tros que es vulgui i començar-lo d’on millor us escaigui. De Blanes a Lloret de Mar són unes tres hores per exemple, si que és cert que potser estem davant d’un del trams més edificats i on possiblement trepitgem més urbanitzacions que serpentegen el camí, però això no treu que ja comencem a gaudir arran de costa amb cales com La Boadella, s’Agüia o Santa Cristina. Amunt i avall, sempre amunt i avall, de fet seria el factor comú del Camí de Ronda.
És cert que ningú ens marca què i quan cal fer cada etapa, però el nostre consell, igual que de ben segur podeu conèixer algú altre que l’hagi fet sencer o a trossos, sou gent més caminadora o menys, sobretot calculeu bé les distàncies segons les vostres condicions físiques, especialment si voleu fer travessa i caminar més d’un dia. Les distàncies estan ben marcades i es pot anar fent mica en mica per trams. No sempre és un passeig, tot i que exceptuant algun tram de l’Alt Empordà tampoc és exagerada la dificultat, no podem fer-lo mal calçats, a ple sol al mes d’agost (si és el cas cal matinar) o sortint del pas en segons quins penya-segats…
Lloret – Tossa, seria el següent tros, tot i que també es troben dos moments on el camí es desvia amb les urbanitzacions fugint d’arran de mar. I el tram Tossa de Mar – Sant Feliu de Guíxols possiblement és l’únic que pròpiament no se’l pot catalogar com a Camí de Ronda, ja que després d’uns vint o trenta minuts caminant entre pinedes, just després de Cala Bona i Cala Pola el camí es desdibuixa i de fet l’única manera d’arribar a Sant Feliu és desviar-se per l’interior pel massís de Cadiretes si no es vol acabar fent per carretera i baixant de tant en tant per les diverses cales que ens trobem.
A partir d’aquí els trams són més senzills i enamoren a qualsevol. Sant Feliu – Palamós, on trobem el passeig noucentista de S’Agaró, i cales idíl·liques que sembla mentida que estiguin a pocs quilòmetres de Platja d’Aro; Palamós – Tamariu, 100% mediterrani i pescador; Tamariu – Begur, el darrer tros ja comença a complicar-se camí d’Aigua Freda i Sa Tuna. Begur – L’Estartit, també s’acumula molt desnivell, i a partir d’aquí segons les forces o com us agradin més les etapes tenim el Cap de Creus, on possiblement trobem el recorregut més tècnic i a la vegada salvatge i bonic. És per això que aquest tram més septentrional és el que queda menys definit en quan a hores aconsellables de ruta… i és que s’ha de tenir en compte que les platges, i més de cara el bon temps són sempre temptadores per fer un bany digne del paradís… sobretot si porteu hores a les botes i a la motxilla. Per descontat les opcions d’allotjaments en aquest cas són d’allò més variades en gustos, preus i categories. Serà més aviat qüestió de disponibilitat, però sens dubte parlem d’un pla excel·lent, actiu, diferent i espectacular de #KM0 per un any de fer país.