Potser tan antic com Roma i tots els seus camins, igual que per a molts musulmans que un cop a la vida volen trepitjar la Meca o jueus Terra Santa, d’arreu d’Europa ja fa segles que en són molts que pelegrinen pel camí de Sant Jaume fins a Santiago de Compostel·la. La fe continua sent el principal motor per a la gran majoria de tots ells, encara que en port diferents; però també és cert d’aquesta darrera ruta l’esport en si ha agafat un protagonisme rellevant en aquestes noves modalitats de viatge. Parlem de viatges de trekking.

Separat dels motius estrictament religiosos podem trobar a Europa mateix algunes rutes que han agafat força fama entre els amants del senderisme. Si agafem el mapa de nord a sud del continent una de les propostes més allunyades però a la vegada més espectaculars pel seu paisatge és la ruta de Laugavegur a Islàndia. Aquesta meravella natural resulta encara més genuïna si endinsem més enllà de la llacuna blava i el cercle daurat. Glaceres, muntanyes volcàniques, cascades i prats verds que brollen just després del desglaç; durant set dies ens podem allotjar en refugis o tendes de campanya per una de les rutes més despoblades i sobre acollidores per aquesta immensitat vegetal que resulten els escenaris màgics d’Islàndia. A part del preu en si o dels rius d’aigua gèlida que haurem de creuar descalços… el viatge no presenta grans dificultats tècniques, ja que no parlem d’un desnivell massa pronunciat.

Si seguim baixant en el mapa ens trobem les fantàstiques muntanyes escoceses, les Highlands no només han assolit reconeixement per ser la llar del whisky, sinó que el seu verd paisatge, castells i llacs atreuen a centenars de turistes d’arreu del món, ja sigui per fer ruta amb cotxe, bicicleta o caminant. Sortint de la senyorial Edimburg i amb una setmana de caminada, amb etapes d’un promig de sis hores diàries es pot traçar un dels trekkings més rodons dormint en tradicionals Bed and Breakfast arribant a l’illa d’Skye, Inverness i a punts encara verges del país. 

Els Alps però són sens dubte la serralada més emblemàtica del vell continent, al tractar-se de muntanyes de formació geològicament relativament joves són les que mantenen una elevació més considerable, propenses per activitats d’esport tant a l’hivern com estiu. Actualment el seu domini s’estén per països com Àustria, França, Suïssa o Itàlia. Podríem trobar el cim del Montblanc com el cim més representatiu de tot plegat, a un trekking gairebé circular d’una exigència molt completa que ens portarà per totes aquestes fronteres. Però si seguim l’estela d’aquestes majestuoses muntanyes podem arribar fins als Alps Julians, la serralada eslovena que representa la porta de benvinguda si ens acostem des dels Balcans. Un país amb una baixa densitat de població i per contra moltíssims llacs, arbres i un paisatge verd que sembla més aviat Canadà. Sens dubte un petit oasi natural ideal pel turisme més familiar fent estada a qualsevol dels seus grans llacs com el Bled o Bohinj des d’on parteixen una enorme varietat de trails per acostar-nos a cims tant espectaculars com el Triglav. 

Si arribem ja al Mediterrani ens trobem al mig de l’illa de Còrsega un dels trekking més sorpressius pel seu entorn i situació, i a la vegada per la seva exigència. De nord-oest a sud-est de l’illa 180 kilòmetres i 22 mil metres de desnivell. El GR20 és sens dubte una de les grans rutes més dificultoses del continent i que farà les delícies pels caminadors empedernits amb ganes de creuar muntanyes amb vistes i penya-segats sobre el mar. 

Per acabar, i això no vol pas dir que per ser la travessa més regional hagi de ser menor, a casa nostra hi trobem la ja mítica Cavalls del Vent, i nom que beu d’orígens tibetans i que enllaça els grans refugis del Pirineu Català. Gairebé 100 kilòmetres de recorregut i 10.000 de desnivell, passant pels Parcs Naturals de Cadí Monxeró a les comarques del Berguedà i Cerdanya. Amb passos complicats com el de Gossolans i arribant al Niu de l’Àguila o al peu del Pedraforca. Una fantàstica manera per trepitjar en primera persona l’enorme tresor de muntanya que tenim a casa nostra i fer un viatge de cap a peus.