Començarem un nou capítol de viatgem des del sofà procurant acostar-nos als cinc continents a través dels nostres tres pilars culturals d’aquesta mini secció. El ventall és tan ampli com els països que componen cada continent i el reguitzell d’influències, llegat ancestral, tribal, i colors culturals que sempre serà una mostra insuficient. Però si més no jugarem a entendre més bé les cares polièdriques d’aquestes grans separacions del nostre planeta, els continents. Podríem parlar moltíssimes novel·les inspirades per la bellesa i cruesa d’Àfrica clàssics com “El Cor de les Tenebres” de Conrad o “Les Mines del Rei Salomó” de Haggard, fins als enamorats d’aquest continent com Agatha Christie o Kapuscinski amb cròniques imprescindibles. Però avui proposem:
LLIBRE: Farah, Nuruddin Huesos cruzados (2017) Barcelona, Editorial Siruela
PEL·LÍCULA: Sydney Pollack, Out of Africa (1985) USA. Universal Pictures
DISC: Kokoko! Fongola (2019) Transgresive Records
Aquest és l’últim llibre editat de Farah, també és el que culmina la trilogia composada juntament amb Eslabons i Nusos, l’escriptor somalià no només és un dels noms més ferms des de fa anys a totes les travesses dels premis Nobel, sinó que aquest rol se l’ha guanyat després de dècades pregonant una literatura ferotge, crua i crítica, a la mateixa vegada que tendre, sensible i propera. Per retratar allò que coneix més bé, la seva Somalia natal. Un país amb una complexitat enorme i posant en primera plana el paper de la dona africana al mig d’any de guerres i oblit.
Podriem buscar entre la nova i prolífica cinematografia africana, però d’alguna manera malgrat les reivindicacions dels nous autors, artistes, músics, etc. Encara és difícil trobar un film amb una fotografia tant exquisida, uns paisatges tant evocadors, una llum tan real i en definitiva aquell cuquet que es desperta i no desapareix mai més després d’haver trepitjat la sabana africana. “Memòries d’Àfrica” ha suposat molt més, de ben segur que ha fet néixer amants dels grans viatges també. Acompanyat per una banda sonora també històrica cal trencar una llança per a tots els enamorats d’Àfrica que no es van dedicar a colonitzar.
En quan a música, aquí també hi ha l’arrel, no només d’allà on procedeix l’astralopithecus, d’on venim tots, sinó d’on neix el ritme. Podriem anomenar molts dels músics que han revindicat després dels diversos processos d’independència les arrels i les tradicions de cada costa africana. Però val la pena tenir la mirada més ample i veure com més enllà d’això, països com la República Democràtica del Congo també s’estan posicionant a la capdavantera de les sonoritats més urbanes i electròniques, Kokoko! són l’exemple d’aquest corrent. Dels suburbis de Kinshasa després d’any de recerca, ulls propis, sonoritats originals que beuen del passat i miren al demà, sense prejudicis, contestataris amb el govern i empàtics amb la seva generació trobem un dels col·lectius que ha esclatat més fort aquest passat 2019. Com ells, cada cop són més les veus africanes que arriben a Europa mirant de tu a tu i portant-nos per camins que val la pena seguir.