Quina és la tercera illa més gran del món? Borneo. Possiblement molts perdríem el formatget blau del trivial si ens ho haguessin preguntat, també haguéssim fallat la pregunta de l’examen de Geografia si ens demanessin situar-la al mapa. Borneo és la porta d’entrada Oriental a Malàisia, situada entre les indonèsies Cèlebes i Java, com si una forta ràfega d’un antic tifó l’hagués deixat sola i solemne al mig del mar de la Xina. 

Actualment l’illa està governada sota tres banderes. Al nord la petita monarquia de Brunei, també a la part més superior de l’illa pertany a Malàisia i majoritàriament tota la resta a Indonèsia. Malgrat això la rebel selva tropical fa que sigui una illa pràcticament ingovernable. És cert que les darreres dècades la malentesa modernitat oriental, provocada pels occidentals, va voler imposar les seves estúpides lleis de força causant una escandalosa desforestació a finals del segle passat. Això va provocar que els amos veritables del territori, els orangutans, es veiessin fortament amenaçats al igual que el indígenes. A l’actualitat dels 17 milions de persones que habiten l’illa, encara resten més de 2 milions d’indígenes de centenars de tribus diferents, i uns 45.000 orangutans endèmics i en llibertat per l’illa -malgrat ser l’espècie més comuna- també estan en alt risc d’extinció. 

Així doncs entre mig dels dos grans països illencs del sud-est asiàtic queda aquest gran satèl·lit, que com moltes altres illes germanes més petites s’ha quedat sense massa activitat humana. Bàsicament per albergar un clima i una orografia que dificulta en gran mesura la vida quotidiana.  L’origen volcànic i el magnetisme d’aquestes aigües per atraure tota mena de tifons i huracans encara l’ha dotat d’una fauna i ecosistema més extrem per l’home, i a la vegada altament interessant pels científics. I és que aquesta illa té un extensíssim catàleg d’espècies autòctones úniques al món. 

A mitjans del segle XVI quan es documenta per primera vegada l’existència d’aquesta illa gràcies als famosos colons espanyols d’Elcano i Magallanes ja troben que l’illa és habitada i governada per un ric sultà, un sultà que després d’estar condicionats pels capritxos de les Filipines espanyoles primer i per les Índies britàniques després, amb la corresponent independència dels països veïns ja esmentats també es va emancipar per acabar esdevenint la regió de Brunei; un petit sultanat dels més rics d’Àsia gràcies al control de les preuades matèries primeres del petroli i gas liquat. Un negoci rodó per l’excèntrica dinastia monàrquica que col·lecciona tot tipus de luxes, entre el que destaquen 165 Rolls Royce de la seva flota de 5.000 cotxes d’alta gamma. 

Tot i així el més habitual, més que veure l’immens palau del sultà és entrar per la capital de Malasia i d’allà volar altre cop cap a Kota Kinabalu, l’extrem més oriental de l’illa, la primera finestra que veu sortir el sol a l’Àsia i per on es pot navegar entre manglars, macacos i mones nassarudes , rèptils, bambús i aus tropicals. O sopar prop del colorit mercat tradicional en un dels molls amb productes frescos de pesca i verdura i molta fruita. 

Però a part d’aquesta ciutat estem parlant d’un viatge de trekking i molta naturalesa. Caminades i navegacions per mar, rius i llacs… Gran part de l’illa actualment està protegida així que són nombrosos els Parcs Naturals entre els que trobem petits pobles i tribus, aigua dolça i sobretot molta jungla. Des de la muntanya de Kinabalu de poc més de 4.000 metres baixant per Sandakan, Abai, Sukau i el llac Oxbow o el casi fantasiós Parc Natural de Bako on viuen la concentració de plantes carnívores més gran del món entre manglars i rèptils, i sobretot primats. També podem veure algunes coves volcàniques… on diuen que habiten milions de ratpenats. Pel que fa a conviure amb tribus d’arrels i tradicions ancestrals a la zona de Bantang trobem el poble d’Iban, pintoresc i exòtic com pocs… 

Tot i així no hem d’oblidar que estem al pacífic, al sud-est asiàtic i que encara que no disposem de temps per arribar a l’exclusiva illa de Bali, els bons ressorts i el luxe asiàtic també ha arribat a Borneo. La mateixa Kinabalu té zona de platja tot i que pels amants del submarinisme ens podem apropar a la zona de Tuwau i d’allà agafar un breu ferri cap a la Illa Pom Pom, un autèntic paradís pels amants del turisme subaquàtic. I pels més inconformistes un dels típics llocs de vacances del malaisis és l’arxipèlag de Langkawi però aquí ja tornem a necessitar un altre avió i sobrevolar Kuala Lumpur per apropar-nos a les aigües Tailandeses. No us preocupeu que per platges i alternatives no us en faltaran en aquesta immensa illa tan desconeguda per tots…