En dies reflexius com aquests inclús la fe pot quedar qüestionada per aquells a qui encara els resulta important. A vegades el fet de trepitjar un lloc especial ens pot despertar aquella llum apagada. Perquè hi ha llocs gairebé màgics, malgrat guerres, pandèmies i crisis si un racó de món ha estat desitjat al llarg dels segles, aquest ha estat sens dubte Terra Santa. Jerusalem és segurament la ciutat més religiosa i espiritual del món; sagrada per catòlics, jueus i musulmans. En el que al seu dia molts només hi veien un polvorí, a dia d’avui suposa un dels patchworks culturals més fascinants del món.
Com a tota capital, un viatge a Jerusalem no ens ha de suposar una estada especialment llarga, però això no vol dir que els dies que ens esperen no siguin intensos, i més si disposem d’alguna jornada més per arrodonir la nostra visita… de ben segur que podem aprofitar les properes vacances, potser haurà de ser la següent Setmana Santa per descobrir tot el que ofereix Israel.
A dia d’avui trobem diverses companyies que ofereixen l’oportunitat de volar de manera directe amb poc més de quatre hores des de Barcelona fins a la capital Tel Aviv, encara que la ciutat en si resulta una de les ciutats més modernes del pais. El modern passeig marítim i en especial l’antic port de Jaffa convertit en un cosmopolita barri d’artistes, ja valen la pena. A més a més des d’aquí ens podem acostar a llocs tan mítics com la pujada en telefèric a Masada, l’últim enclavament jueu que va resistir davant l’Imperi Romà, o baixar uns quants quilòmetres per banyar-nos al Mar Mort, sens dubte una experiència única, perquè no bíblica.
D’aquest antic protectorat britànic que a la fi de la II Guerra Mundial es va convertir amb la irremediable moneda de canvi per al poble més castigat de la història contemporània, culpa del genocidi nazi, va néixer Israel. Després de segles de diàspora per fi l’anhel de la terra promesa va fer-se realitat, el preu però el va acabar pagant l’oblidat poble palestí. Desgraciadament el mur de la vergonya n’és el símbol més visible d’aquesta divisió a la franja de Gaza, tot i que cap dels circuits turístics habituals s’hi acosten. Des de la l’administrativa Tel Aviv ens dirigirem cap al nord per visitar la romana Cesarea, encara conserva el teatre, aqüeducte, fortasesa i un aire imperial mediterrani especial, el port de Haifa o Acre, vital en l’època de templers i les croades, poden ser dues altres parades super recomanables abans d’arribar a la bíblica Natzaret. Òbviament és un país que no pot defugir del seu llegat històric i farà les delícies de tots aquells inquiets i apassionats en temps passats, a més a més actualment es troben també certes rutes temàtiques que encara focalitzen més el seu interès vers el racons bíblics, tant pels més puristes com pels més ateus però la visita a l’església de l’Anunciació, la font de la Verge o la mateixa fusteria de Sant Josep resulten punts gairebé obligats. Podem seguir els passos de Jesús arribant a Cana, Galilea, allí on va tenir lloc el primer dels seus miracles segons el Nou Testament. I és que les peces de la història poden continuar fins a Tiberiades on es recomana fer un passeig amb barca pel Mar de Galilea, i des d’aquest entorn podrem contemplar la Muntanya de les Benaurances, des d’on es va recitar el sermó de la muntanya, o Tabgha poble pesquer on va tenir lloc la multiplicació dels pans i peixos. Seguidament es pot arribar Capernaum, llar de Sant Pere amb la seva antiga Sinagoga. I continuariem per la vall del Jordà, contemplant Jericó, creuant el desert de Judea, podem desviar-nos a l’antiga Betlem per veure la gruta del pessebre o l’església de la Nativitat… per últim entrem a Jerusalem, bressol de les tres grans religions monoteistes.
En la actualitat el 64% dels habitants són jueus, amb les seves múltiples variants i ortodoxismes; no només hi podem trobar el Museu de l’Holocaust, sinó que especialment l’icònic Mur de les Lamentacions, les antigues parets del Temple del Rei Salomó, el lloc més sagrat per la cultura hebrea. Just sobre d’aquest hi trobem La cúpula de la Roca i la Mesquita d’Al-Aqsa, a l’esplanada de les mesquites, des d’on Mahoma va ascendir al cel, el tercer lloc sagrat de l’islam, avui representen el 33%. Mentre que la ciutat antiga porta a rememorar passatges idonis en dates com aquestes per a tots els catòlics, un 2% de la població. Poder caminar per la mateixa Via Dolorosa fins arribar a Gólgota, allí on van crucificar a Jesús i on es troba el Sant Sepulcre, poden servir per adonar-se a les generacions més joves de l’enorme pes de l’herència catòlica en el mon Occidental. Per als creients és innegable el pes d’aquesta ciutat per tot el que representa, la panoràmica des de la Muntanya de les Oliveres és una postal de somni, però sobretot per als meus ateus palpar el ritme vital que es respira des de qualsevol d’aquests prismes religiosos, la devoció, la tradició, la cultura, el propi vestir de cadascun d’ells… tot aquest conjunt fa de Jerusalem una ciutat única, un d’aquells racons de món que tot amant dels viatges i la història hauria de trepitjar algun cop a la vida.