Els europeus d’ascendència llatina tenim des de fa segles la mirada posada al Mediterrani, els veïns del nord també tenen el seu “Mare Nostrum” particular. L’aigua com a eix de comerç, sinèrgies, batalles, llengües, influències i aliances. Les cultures que han sorgit a aquestes latituds fan d’aquestes costes un dels mars més interessants del món. Anem a conèixer el Mar Bàltic, en especial les tres repúbliques que porten el seu nom.
Justament, a l’actualitat, són els tres països més pobres que es banyen al Mar Bàltic, a la vegada també són els més joves en haver entrat plenament a l’època democràtica, i els que tenen un creixement turístic i econòmic més interessant. I és que sota l’estela dels ben aposentats països escandinaus, encara amb la mirada posada al retrovisor soviètic i l’altre ull intentant visualitzar l’utòpica Europa de l’Euro aquestes tres petites repúbliques es van tornar a posar en el mapa a principis dels anys 90 – just després de la Revolució Cantada i els pertinents processos de independència- avant sales de l’esfondrament de l’URSS.
Encara que els orígens de cada un d’ells no siguin ni molt menys els mateixos, és cert que arrel d’aquesta emancipació gairebé conjunta, són molts que els posen tots tres països al mateix sac. Són relativament petits, germans d’aventures i amb cert denominadors comuns. De fet molts circuits, creuers o llibres els enumeren casi sempre tots seguits, però cada un d’ells té la seva idiosincràsia.
Si comencem pel sud, sempre ens trobarem primer Vilnius, la capital de Lituània; ja van ser els primers en independitzar-se, i de fet des de l’edat mitjana sempre ha estat la nació més edificada de les tres. Vilnius i el seu conservat casc antic és un fidel reflex d’aquesta estela medieval i el seu passat imperial quan El Ducat de Lituània juntament amb el Regne de Polònia van formar del 1569 al 1795 la coneguda República de les Dues Nacions. Resistint atacs de les potents Suècia, Rússia, Prússia i Àustria, una etapa d’esplendor que la fi de l’època absolutista va acabar repartint aquest gran estat entre els veïns més potents. Va ser just aleshores quan el lligam amb la Gran Rússia, i les germanes Letònia i Estònia ja no es va trencar fins a la fi de l’era soviètica, amb un breu parèntesi després de la 1a Guerra Mundial i la Revolució Russa.
De Vilnius és imprescindible els casc antic format per una setantena de carrerons que reflecteixen la fundació del segle XIII amb la Catedral de Sant Pere i Sant Pau, el Castell de Gedimines, la Universitat o l’església gòtica de Santa Anna com a monuments més emblemàtics d’aquest patrimonial centre. Escapar-nos a l’antigues capitals de Trakai i Kaunas seria l’últim pas més folklòric per acabar de conèixer el país i el seu passat.
Si anem cap al nord entrem a Letònia, aquí ja podem fer servir l’euro com a moneda corrent. A part del cim religiós de les Creus, un dels punts més bonics que trobem entre aquestes valls que recorden a Suïssa, en especial el Parc Natural de Gauja, trobem la joia del barroc bàltic del Palau d’estiu de Rundale. A les afores també es poden visitar la Cova Gutman o el Castell de Sigulda. Maquíssima també el poble costaner, encara de fusta de Jurmala. Ara bé la capital i ciutat natal del mític director Serguei Eisestein és on trobarem més vida, la ciutat vella de Riga és una meravella de l’arquitectura bàltica.
Pel que fa a Estònia, encara que Tallin s’emporti la fama -com a capital- inclús de totes tres ja que és la qui conserva un passat més antics. Així doncs a part de tot el que administrativament suposa atresora una esplèndida ciutadella medieval que s’enlaira sobre un panoràmic turó, una de les passejades més boniques i fàcils que possiblement hom pot fer per una capital europea… Des de l’ajuntament, carrers, esglésies i palaus són d’obligat recorregut; ara bé, és Parnu -situada a un centenar de kilòmetres- encara té un potencial turístic més interessant, abocada a la vida al mar la que tampoc ens podem deixar perdre, un exemple de com el Bàltic torna a ser l’autèntic motor de tots aquests països hanseàtics. Una trident guanyador, un viatge tranquil i enriquidor, una escapada molt més que recomanable.