Quan més en boca de tots està la paraula Europa més pautes ens qüestionem. I si ens submergim en la seva història i en les seves fronteres… més podem percebre que desconeixem grans coses dels nostres veïns més propers. I és que encara ens queden moltes cares per descobrir de l’Europa secreta.
El vell continent és com un antic bloc de pisos on malgrat compartir escala des de fa molt temps amb la majoria d’ells, i on a part de criticar el veí del davant -com sempre hem fet- o saludar-nos amb el del bloc del costat perquè sempre heu estat amics… n’hi ha molts que a vegades ni recordem el temps que feia que ni els recordàvem. Tots tenim un mateix punt en comú, l’espai, aquest vell continent. Amb alguns d’ells compartim moneda, d’altres postures polítiques, d’altres just al contrari, amb els mediterranis maneres de fer, amb els nòrdics ens contra posem en els horaris o emmirallem en les polítiques socials, ells ens envegen la nostra solejada terrassa… però a la cara est del bloc sembla que d’ençà que fa molts anys van construir aquell horrible mur, gairebé els tenim ignorats, amb alguna excepció germànica.
És per això que avui volem reivindicar aquells veïns que no estan tan lluny, que no tenen l’euro però que comparteixen part de la història més propera, religió, cultures similars i sobretot arrels lingüístiques… parlem de l’oblidada Romania.
L’agònica dictadura comunista de més de vint anys de Ceausescu i el posterior enfonsament del bloc soviètic li ha passat una factura massa cara a un dels països amb més riquesa cultural, monumental i natural de l’Europa oriental. Traient el cap amb les més bones intencions, aquest país s’està posant al dia per auto reivindicar-se, finançar-se i créixer com la resta del veïnat. Entrant per la capital Bucarest el ventall de possibilitats per recórrer el país és tan gran com influències, cultures i ètnies ha albergat aquest extens país entre els Carpats i el Danubi. Però per situar l’esplendor d’aquestes terres és millor que ens traslladem a l’edat mitjana, un exercici ben senzill si caminem per Sinaia, Sibiu, Poiana Brasnov, Tulcea o els monestirs patrimoni de la humanitat de Bucovina. I és que aquesta vall de pas reflexa clarament l’herència decadent de l’Imperi Romà i el cristianisme occidental en contraposició als anys d’esplendor otomana i que finalment va quedar tot plegat a l’oblit de grans senyors feudals allargant el seu despotisme fins a les guerres mundials i socialismes. I és en aquests paratges que semblen oblidats, quan neix la literatura entre monestirs, muntanyes, boira i oblit per crear una de les figures més mítiques d’Europa, el Comte Dràcula. Segurament les antigues províncies de Transsilvana, Moldàvia i Valàquia són alguns dels punts més interessants -a nivell monumental- del país.
Castells, monestirs, esglésies catòliques, ortodoxes, pobles que semblen postals d’altres segles, mosaics, ponts i un urbanisme que marca la tradició de l’est són els trets característics d’aquest destí que emergeix entre l’oblit dels turistes moderns. I és que sinó arriba a ser pels creuers del Danubi o pels que passen pel llunyà i enigmàtic Mar Negre… quasi esborrem del mapa aquests veïns que hauríem de començar a fer més cas, perquè casa seva val la pena conèixer-la. La seva hospitalitat i gastronomia són la millor marca de la casa, un viatge ric en contingut i econòmic en el fons… una idea més per quan s’acabi el confinament i puguem viatjar no només amb la ment.