Quan el canvi climàtic apunta a ser el gran problema d’aquest segle XXI i la preocupació pel medi ambient sembla haver començat a conscienciar habitants de països com el nostre, aterrar a Costa Rica es converteix en una autèntic paradís, un oasi verge al mig de la jungla d’aquesta embogida humanitat. 

Paradoxalment, tot i no tractar-se d’un país gaire gran, Costa Rica conforma el 4% de la biodiversitat mundial. I és que el 38% del territori està cobert per bosc i el 25% és zona protegida. Però llegir aquestes xifres no és el que realment impressiona ja que per molt que s’intenti visualitzar l’ambient costa-riqueny és difícil d’imaginar a través d’un simple escrit. 

Pel viatger que busqui les bullicioses urbs llatines o els majestuosos jaciments precolombins, Costa Rica no és el seu destí. Quan es diu que aquest país és el penúltim racó no civilitzat del planeta, és perquè ni ara, ni abans la mà de l’home s’hi ha deixat notar. Evidentment, però, trobem una capital com San José amb els seus edificis administratius i els seus punts d’interès colonial, com tota l’Amèrica llatina. Però en cap cas grans extensions de ciutats i suburbis… si és cert que darrerament l’oferta hotelera ha millorat i s’ha estès degut a l’èxit comercial d’aquest país, però la filosofia que impera a la majoria del territori va acord amb aquest esperit genuí. Materials naturals, hotels bio o boutique i sempre amb consonància amb el paisatge.

La naturalesa del país ha fet que els volcans, la fauna i la flora hagin estat els veritables protagonistes de la història d’aquest país. Una història ben diferent de les veïnes Nicaragua i Panamà. Costa Rica gaudeix d’una de les democràcies més estables del continent a més de ser el primer país del món en abolir l’exèrcit, símbols que l’han acabat d’etiquetar com a paradís. 

Tot i així, s’ha de dir que el concepte de pau sí que es pot assolir en alguna de les platges del Pacífic o del Mar del Carib, però que l’aventurer pot trobar guerra sí és el que busca. Costa Rica ha fet de la seva naturalesa un pou de riquesa pel turisme més arriscat. La visita pels parcs nacionals que alberguen centenars d’animals salvatges com el jaguar, el puma, monos, cocodrils i tortugues i uns altres 200 rèptils, o les més de 800 aus a part de les 10.000 tipus diferents de plantes, es combina amb els esports d’aventura. 

No només podem veure el país amb un típic circuït dalt d’un bus, també podem optar per llogar un 4×4 i anar al nostre ritme, o bé fer-ho de manera alternativa. És diferent passejar a cavall pel parc Nacional de l’Arenal per contemplar aquest volcà mig despert, veure els salts d’aigua i acabar amb un bon remull dins les aigües termals naturals de Tabacón. O també podem fer trams amb bicicleta o fins i tot creuar parcs com el Rincón de la Vieja o el de  Monteverde per dalt dels arbres, gràcies al circuïts de tirolines, ponts penjants, vies ferrades, ràpels i salts de mico instal·lats. A part de gaudir d’un impagable descens amb ràfting pels ràpids del riu Pacuare. 

Costa Rica es pot fer de moltes maneres però de ben segur que us moureu, així doncs són bàsiques unes bones botes de muntanya o calçat adequat per caminar i per aïllar els peus de la humitat de la selva tropical. Tot i la seva proximitat amb l’equador les temperatures són força benèvoles, ara bé la pluja sí que és molt possible que aparegui puntualment durant el dia. De manera que a part d’uns pantalons curts i algun jersei és aconsellable portar a mà un impermeable. Bàsicament es tracta de dur roba ben còmode. A més a més d’un repel·lent de mosquits i una crema solar seran els complements per una bona bossa. Sense oblidar uns prismàtics i una càmera fotogràfica, go pro o més ben dit un mòbil, seria una pena no poder immortalitzar els incomparables banys a les aigües de Guanacaste, Cahuita o Manuel Antonio o el  desou dels centenars de tortugues al Parc de Tortuguero, sempre i quan enganxeu la temporada!