Per aquesta nova entrega de viatjar des del sofà i en motiu de la Diada confinada de Sant Jordi voldríem fer una clucada d’ullet a la llegenda i allò que l’ha fet popular: La Rosa, el Drac i el Llibre en si. A través de les nostres recomanacions culturals també farem un viatge en el temps, països i la història gràcies aquestes tres peces clau:

LLIBRE: Eco, Umberto El nombre de la rosa (2018) Barcelona, Lumen

PEL·LÍCULA: Ang Lee, Tigre i drac (2000) Xina, Taiwan, USA. Columbia Pictures

DISC: Stevie Wonder, Talking book (1972) Motown Records

Uns altres tres grans noms de la literatura, cinema i música moderna. Si parlem de roses i llibres no n’hi ha cap de més famosa que el best-seller dels anys 80 d’Umberto Eco. Una novela ambientada al segle XIV, al bell mig del conflicte de franciscans i dominicans, traïcions i morts a la comunitat, la Inquisició i els misteris d’una edat mitjana encara massa fosca; novel·la històrica, intriga i una prosa infalible que va llençar l’escriptor italià a la primera divisió de les grans figures de la narrativa contemporània. Òbviament molts recordaran l’adaptació a la gran pantalla protagonitzada per Sean Connery i pels més fanàtics, enguany està prevista una nova versió, aquest cop en format sèrie.  

De dracs famosos a Hollywood també n’hi ha uns quants, però poques històries han captivat tant a la crítica i públic com aquesta producció xinesa, l’oscaritzada Tigre i Drac; Basada en la saga de novel·les de Wang Dulu i ambientada a finals del segle XVII en l’època de la dinastia Qing ens parla amb de les lluites, amors i traïcions entre guerrers i monjos d’arts marcials. Una història onírica, amb lluites fantàstiques, paisatges de conte i uns efectes especials que van suposar una benvinguda al segle XXI. 

Volíem parlar d’algun llibre en el món de la música però el títol d’aquest famós àlbum de Stevie Wonder no ens ha deixat massa espai per la competència. El llibre que parla, és un dels disc més icònics de la seva època clàssica dels anys 70, possiblement la dècada més prolífica del cantautor de Michigan. A més d’un exemple d’alliberació pel poble negre nord americà, tant per la creativitat com per l’èxit assolit, comercial i econòmic. Aquest disc inclou dos dels seus temes més populars, eterns i rodons You are the sunshine of my life i Superstition, que també li van suposar els primers Grammy. Us deixem amb la seva vitalitat, bona diada:   

Superstition 1974