Passat el Cap de Bona Esperança, a Sud-Àfrica, més enllà del canal de Moçambic i allà on els primers colons portuguesos ja brindaven encarant l’horitzó de les índies, al bell mig de l’Oceà Índic hi trobem la quarta illa més gran del món. Anys abans Marco Polo ja va somiar un petit paradís despenjat de la mare Àfrica, el que no va saber mai era que Madagascar realment existia.

Madagascar per molt que Dreamworks i la seva exitosa saga hagi ajudat a que grans i petits la situem al mapa, continua sent al 2020 un destí exòtic, allunyat, difícilment abastable i desconegut per nosaltres els turistes.  Es calcula que al segle IV d.C. ja hi van arribar els primers habitants, vinguts d’Indonèsia… és per això que els malgaix tenen uns trets més asiàtics que no purament africans. Al voltant del primer mil·lenni també perses i àrabs van passar-hi, anys després fou el torn dels colons: portuguesos, espanyols, britànics i finalment francesos. Tots ells van topar amb una petita però potent resistència local; l’herència d’aquests anys varen ser batalles, intents frustrats de construir ports i més d’una cacera d’esclaus que van acabar venuts en algun mercat del Perú a mans de negreros espanyols… La cultura malgaixa va lligada fortament al Regne de Imerina, caracteritzat per les reines Ranavalona I, II i III i les seva voluntat de preservar les costums i protegir-se del colonialisme. Després de que França i Anglaterra es sorteigéssin l’illa -igual que la resta del continent- com aquell que juga al Risk… Madagascar, com Reunión, Seychelles o Maurici va caure al sac francòfon a finals del segle XIX, si que és cert que la forta autonomia i fermesa del poble malgaix fa fer que l’etapa imperialista fos en aquest cas més breu que en altres veïnes illes. 

Actualment, després de més cinquanta anys d’independència aquesta herència només la trobem en que són els emprenedors i turistes francesos els que proliferen més a l’illa. A diferència de les paradisíaques Maurici i Seychelles, La Reunión i Madagascar no han prioritzat el turisme de resort i platja, sinó que encara que s’hi han posat més tard han agafat un camí més eco, sostenible, lligat amb les arrels, l’aventura i la naturalesa. Si bé és cert que potser no presumeixen de les costes de les dues perles de l’Índic… tot i així Madagascar no té res a envejar i és que té un univers fantàstic pels amants de la flora i fauna marina, amb una insòlita barrera de corall que l’ha convertit en un dels destins emergents pels aficionats al submarinisme; però sobretot són les espècies que trobem a la terra ferma, els seus casi cinc-cents noranta mil kilòmetres quadrats que els llibres de biologia haurien de dedicar un capítol especial a aquesta illa trópico-austral. Les seves selves, manglars i muntanyes acullen el 5% de les plantes i animals de tot el planeta, i el 80% d’aquests són exclusivament endèmics de l’illa. Madagascar és la terra dels Lemurs, Baobabs, famílies de granotes, varietats d’estranyes tortugues, primats, orquídies, camaleons, cocodrils, milers d’ocells que composen un dels retrats més densament extravagants de la naturalesa.

Des de l’àrid sud de l’illa, passant pels altiplans i muntanyes del centre, cascades, rius i selves costeres, fins a les fantàstiques platges. Amb quinze dies amb prou feines podrem aprofundir en tot allò que amaguen tots els parcs naturals, però com a mínim des de la capital Antananarivo podrem fer una ruta completa per començar a desgranar els secrets d’una de les illes més grans i enigmàtiques del planeta. Sense oblidar les ciutats de Ambohimanga, patrimoni del llegat Imerina on encara trobem un dels mercats més bulliciosos de tot Àfrica, la mateixa capital, així com Moramanga o la colonial Antsirabe i l’antiga necròpolis de Mahafaly de camí a Tulear. Ara bé, a part d’uns dies finals a les platges de Ifafy o Madiorano i ruta per les ciutats ja esmentades… el que no ens podem saltar és el senderisme, trekking, quads, bicicleta, o escalada, segons la preparació de cadascú dels turistes… per tota la zona protegida de l’illa. Perquè la naturalesa l’hem de trepitjar, olorar, suar i contemplar. Des dels Parcs d’Andasibe, Ranomafana, Isalo cadascun únics i diferents. Unes vacances que malgrat puguin espantar per tot el que es pot arribar a fer, la diversitat i la tranquil·litat l’assolirem després d’haver exprimit fins l’últim minut les nostres vacances en aquesta illa que al 2020 encara que ens la pintin de pel·lícula de ben segur que us resultarà exòtica.